Busco hospedatge dins el domini du Verdon sense exit, tot plé o tancat, amplio el cercle de recerca i finalment trobo Le Clot Saint Joseph, una bonica casa ubicada a Pelvoux dintre el Parc National des Ecrins, gran, confortable i molt bé de preu.
Decidit ¡!! Marxem al Parc National des Ecrins i ho farem per el mig de Les Gorges du Verdon.
El dissabte 29 Octubre quedem a les rodalies de Barcelona amb Sergi I Esther i la seva Vstrom, per fer via cap a La Jonquera ón s´afegiran el Santi i la Dolors, apuntats a darrera hora al recuperar del taller dos días abans la seva Goldwing despres de tots els entrebancs del estiu.
Fem via per l´autopista per guanyar temps, fem un petit esmorzar a la Porta Catalana , primera area de servei a França i seguim per arribar a Manosque, entrada de les Gorges, el més aviat possible.
Despres de fer un Mc %$&””= , seguim per entrar a les Gorges que son realment espectaculars, tot i que l´asfalt está en molt bon estat anem a un ritme suau, tot gaudint de les imatges que ens regala aquest paissatge.
Despres d´un parell d´aturadas per fer un café i comprar el minim de provisions per preparar el sopar, arribem a Le Clot Saint Joseph, ho trobem facíl tot i estar al tipic poble de muntanya i separat de qualsevol via de pas.
Miro les dades del dia i Sherezade,la meva inseparable GS Adventure, em diu que em fet 859,400 Qm, no está gens malament tenint en compte que més de la meitat son per carreteras secundaries.
30.10.11 Diumenge
Avui diumenge i despres de carregar energies amb un bon esmorzar marxem directes a fer l´Izoard, no sense abans omplir la panxa de la Goldwing, que reclama menjar continuament.
El dia ens acompanya, no fá gens de fred i no hi ha n´hi una boira, a mida que pugem l´Izoard anem trobant força neu al voltant de la carretera i un cop dalt, gaudim de les espectaculars vistas que ens ofereix el Col.
Segueix la temperatura agradable tot i estar a 2.361 mts d´alçada, voltem a peu per el Col, fem fotos des de qualsevol angle i enfilem el descens del Col , no sense abans fer una aturada a la Casse Deserte i el monolit en memoria de dos grans del ciclisme, Fausto Coppi i Louison Bobet en el lloc ón van lliurar épicas batallas.
Seguim el descens i comencem a tenir sensació de fam, es questió de trovar un lloc per comprar pá, begudes i aturarnos a fer el pique-nique que tot i estar als inicis de Novembre el fem amb maniga curta,quin plaer!!!
Un cop recuperades les forças, marxem a fer el Col de Vars de 2.109 mts, sembla que el Déu Apolo segueix de viatge amb nosaltres i tot i trovar.nos a alçades considerables,no tenim gens de fred, el nostre termòmetre es la Dolors, si ella no té fred, bona senyal ¡!!
Més fotos de Col de Vars i ara volem arribar a fer el Col de Larche que fá frontera amb Italia, ja que altres objectius com La Bonnette o l´Agnello son tancats. Dit i fet rapidament i per una suau pujada arribem a Col de Larche, no hi aniria a proposit a pujar hi, pero ja que hi som doncs……………… un Col més!!! N´hi tan sols baixem de les motos , vol dir que tots vem coincidir amb la poca importancia que tenia tot i entrar un troç a Italia, alguna foto en marxa i fem camí de tornada que comença a ser tard.
De tornada i despres de fer un café, ens aturem al Lac Serre Ponçon ja que el lloc ho mereix, fem 4 fotos i seguim cap a Pelvoux, ón tenim la casa rural.
Dutxas reconfortants, per separat , es clar, preparem sopar i a fer “nonis”.
Sherezade em diu que avui hem fet 262,60 Qm.
31.10.11 Dilluns
Com que seguim aliats amb els Dèus, el sector femení “insinua” la possibilitat d´agafar el dia una mica de turisme, pendre el Sol i fer “shopping”,ja que el dia seguent ens toca tornada.
S´ha de dir que el sector masculí no hi va possar gaire resistencia.
Aixis que despres de esmorzar marxem a Briançon a voltar sense el “vestit de romá” , no hi ha gaire gent, a l´estiu es un lloc impossible, i aprofitem per voltar i pujar a la muralla ón tenim una vista espectacular de Briançon.
Fotos i més fotos i decidim anar a casa a dinar, sembla que els cuiners son de plena confiança, ja que sempre que podem fem l´apat important a casa.
Despres de dinar ,i de fer una mica de relax,tot s´ha de dir,baixem tot “xino xano” a voltar per Pelvoux, comprar algún ingredient que ens manca i tornar a la casa a preparar el sopar i despres petar la xerrada amb la compañía de la petita sorpresa que els hi he preparat.
El tradicional cremat, encara que sense cantada d´Habaneres, sembla que el cant tampoc es el nostre fort.
Avui, Sherezade m´ha dit amb molta vergonya que hem fet 47,50 Qm, que per fer aixó no cal que la porti.
1.11.11
L´hora dels adeus, avui las caras no son tan alegres, hem de tornar i per rematar la jornada, el Santi a passat molt mala nit,amb febre, fins i tot no sap si es veura capaç de fer el trajecte de tornada degut a la maleïda pastanaga del sopar ( del cremat , no diu res).
Finalment i com está fet tot un campió, es puja a la moto i oblida tots el mals i podem tornar plegats, aixó sí, no pot tastar res en tot el viatge, pero com sembla que Apolo s´ha quedat al Parc National des Ecrins, avui ens hem tingut de colocar els xubasqueros, i no tenim massas ganas de fer pique-niques.
Tornem per la via directe, Gap,Sisteron , Aix en Provence i directes per “Autopasta” ja que la Cristina té que estar aviat a casa per recollir la canalla.
Avui Sherezade m´ha fet més bona cara, 726 Qm.
I aixis es com hem passat aquest pont de Tots Sants, amb una climatología increíble per la época que estem i amb molt bona compañía. Estic segur que repetirem ¡!!!
