GR 92 Collcerola

Aprofitant les previsions de neu decidim fer una escapada cap a la serra de Collcerola seguint el GR 92 per poguer fer fotos diferents de la muntanya.

Al voltant de dos quarts de 10 arribem a Montcada Santa Maria junt amb el Sergi i la Esther que ens acompanyen en aquesta jornada matinal.

Al principi es una mica complicat trobar els senyals de GR , però després de petits dubtes i de preguntar un parell de cops,el trobem.

Tot just començar ja es veu que hi ha més neu que la que ens haviem imaginat i de moment el dia esta prou tancat, però es agraït veure llocs coneguts envoltats de neu.

Fem una petita aturada per menjar alguna cosa i seguim els indicadors del GR que ara si que no donen possibilitat de perdua.

A mida que anem pujant trobem més neu, però tambe va millorant el dia i aviat veurem el Sol.

Arribem fins el Forat del Vent on deprés de fer algunas fotos decidim baixar cap a Barcelona ja que el no encertar amb el calçat fa que portem els peus més mullats del que voldriem.

Una bona sortida matinal amb vistas espectaculars de la Serra de Collcerola i la ciutat de Barcelona.

Realment ha estat un encert pujar a Collcerola aquest matí, fotos poc habituals i una matinal complerta sense gaire fred.

Aviat hi tornarem a fer ho tot sencer aquest tall de GR 92 !!!!

Torret de la Cabana. Campdevànol. Girona.Ruta a peu

Aprofitant que he estat uns días de vacances al Ripollés ens vem acostar a recorrer el Torrent de la Cabana, lloc que vaig descubrir per internet investigant activitats a fer per la comarca.

Al costat mateix del Ajuntament de Campdevànol hi ha la oficina de turisme on facilitan un planell triptic per seguir la ruta, esta molt ben indicat i no te perdua.

El punt de sortida oficial es la Font del Querol, un parking amb merendero/barbacoa on es pot deixar el cotxe previ pagament de 10 €. Aquesta mesura s´ha prés fa molt poc degut a la lleugera  massificació que s´ha produit derrerament.

La Font del Querol es troba a uns  4/5 Qm. de Campdevànol  direcció  a Gombrèn.

Nosaltres vem triar la opcio de sortir a peu des de el camping, anar a Campdevànol, creuar el riu Freser  i seguir per el Camí Ral fins l´esmentada Font, segons les ganas de caminar em sembla una opció més encertada.

El cami es ample , distret i esta molt ben senyalitzat. Per el camí trobarem alguna font, però des de la Font del Querol , només queda la opció del riu, per tant es molt important anar amb bona provisió d´aigua.

Nosaltres vem enganxar un dia de molta calor i calia hidratarse força, potser a la tardor sigui més agrait de fer, però a les hores ja cal que ens oblidem de fer un bany, ara l´aigua ja era gelada ¡!!!

A partir del parking de la Font del Querol el camí  es converteix en corriol pero com deia abans esta molt ben indicat.

Després de 40 min. segons el ritme , trobarem el Gorg de la Cabana i a partir d´aquest punt cada 10/15 min. n´hi ha un. El primer es poc profund però el reste ja tenen punts amb prou fondaria per fer hi un bon bany.

Tot i ser un dijous, vem trovar gent, encara que sense aglomeracions tot i aixis es molt tranquil.

Al arribar al segon Gorg, el de la Fosca, ja no vem poguer aguantar més i vem fer el corresponent bany,després de fer molts “pensaments”,ja que  l´aigua es gelada.

Un cop dintre el cert es que costa sortir i els nanos ho van passar d´alló més bé.

Per el camí anem trobant cartells indicadors de la ruta i d´altres explicatius de la fauna i flora que hi podem trovar.

El darrer Gorg ,el del Colomer, es el més alt , potser tindrá entre 13 i 15 mts d´alçada i els més agosarats s´hi llençan des de dalt, jo no ho vaig fer,i cal anar molt en compte ja que la fondaria només es de 3 mts i segons el lloc.

Vaig parlar amb uns forestals i em van dir que feia 15 dias s´havia matat un noi de 16/17 anys al caure malament des de el Gorg del Colomer, i una noia havia quedat tetraplegica, la sorpresa va ser quan em va dir que la noia tenia 44 anys.

Els que ens queda una mica de seny, a mí el suficient per veure que la época de Superman ja m´ha passat,al estaral peu del Gorg ja veiem que es molt arriscat, la diferencia de fondaria en un metre de distancia es important, potser aquí hi ha 3 mts i un metre més enllá només hi ha 1 i mig i esta plé de rocas.

Altre problema es l´accés, els equips de rescat van trigar per arribar al lloc ja que es de difícil accés, per tant si hi aneu, cal que aneu amb molt de compte.

Despés dels agraïts banys vem empendre la tornada, nosaltres ho vem fer per el mateix camí d´anada, però hi han dos opcions més, la més llarga i planera que amb 3,30 hrs et porta a Campdevànol, i la que crec més recomenable que s´enfila per una carena amb molt bonas vistas. El fet d´anar amb canalla petita ens va fer triar la més curta, quasi  2 hrs més.

Un cop arribats al camping al voltant de les 8 hrs del vespre ens van sortir uns 24 Qm de caminada i haviem  sortit a les 9 hrs en punt del matí, amb raó el petit de 4 anys els darrers 3 Qm fa fer “figa” i ja no va poguer més.

En resum , es una caminada molt agradable de fer, apte per nens, i que si surts de la Font del Querol hi ha que treure  12 Qm . Jo hi tornaré sense nens per fer la ruta complerta per la carena. M´agradat força ¡!!

Parc National des Ecrins

Pont de Tots Sants, quatre días per endevant, que fem? Les Gorges du Verdon es un lloc que tenim a “Pendientes” i potser es el moment d´afrontar ho.
Busco hospedatge dins el domini du Verdon sense exit, tot plé o tancat, amplio el cercle de recerca i finalment trobo Le Clot Saint Joseph, una bonica casa ubicada a Pelvoux dintre el Parc National des Ecrins, gran, confortable i molt bé de preu.
Decidit ¡!! Marxem al Parc National des Ecrins i ho farem per el mig de Les Gorges du Verdon.
El dissabte 29 Octubre quedem a les rodalies de Barcelona amb Sergi I Esther i la seva Vstrom, per fer via cap a La Jonquera ón s´afegiran el Santi i la Dolors, apuntats a darrera hora al recuperar del taller dos días abans la seva Goldwing despres de tots els entrebancs del estiu.

Fem via per l´autopista per guanyar temps, fem un petit esmorzar a la Porta Catalana , primera area de servei a França i seguim per arribar a Manosque, entrada de les Gorges, el més aviat possible.
Despres de fer un Mc %$&””= , seguim per entrar a les Gorges que son realment espectaculars, tot i que l´asfalt está en molt bon estat anem a un ritme suau, tot gaudint de les imatges que ens regala aquest paissatge.


Despres d´un parell d´aturadas per fer un café i comprar el minim de provisions per preparar el sopar, arribem a Le Clot Saint Joseph, ho trobem facíl tot i estar al tipic poble de muntanya i separat de qualsevol via de pas.
Miro les dades del dia i Sherezade,la meva inseparable GS Adventure, em diu que em fet 859,400 Qm, no está gens malament tenint en compte que més de la meitat son per carreteras secundaries.
30.10.11 Diumenge
Avui diumenge i despres de carregar energies amb un bon esmorzar marxem directes a fer l´Izoard, no sense abans omplir la panxa de la Goldwing, que reclama menjar continuament.
El dia ens acompanya, no fá gens de fred i no hi ha n´hi una boira, a mida que pugem l´Izoard anem trobant força neu al voltant de la carretera i un cop dalt, gaudim de les espectaculars vistas que ens ofereix el Col.


Segueix la temperatura agradable tot i estar a 2.361 mts d´alçada, voltem a peu per el Col, fem fotos des de qualsevol angle i enfilem el descens del Col , no sense abans fer una aturada a la Casse Deserte i el monolit en memoria de dos grans del ciclisme, Fausto Coppi i Louison Bobet en el lloc ón van lliurar épicas batallas.
Seguim el descens i comencem a tenir sensació de fam, es questió de trovar un lloc per comprar pá, begudes i aturarnos a fer el pique-nique que tot i estar als inicis de Novembre el fem amb maniga curta,quin plaer!!!
Un cop recuperades les forças, marxem a fer el Col de Vars de 2.109 mts, sembla que el Déu Apolo segueix de viatge amb nosaltres i tot i trovar.nos a alçades considerables,no tenim gens de fred, el nostre termòmetre es la Dolors, si ella no té fred, bona senyal ¡!!
Més fotos de Col de Vars i ara volem arribar a fer el Col de Larche que fá frontera amb Italia, ja que altres objectius com La Bonnette o l´Agnello son tancats. Dit i fet rapidament i per una suau pujada arribem a Col de Larche, no hi aniria a proposit a pujar hi, pero ja que hi som doncs……………… un Col més!!! N´hi tan sols baixem de les motos , vol dir que tots vem coincidir amb la poca importancia que tenia tot i entrar un troç a Italia, alguna foto en marxa i fem camí de tornada que comença a ser tard.
De tornada i despres de fer un café, ens aturem al Lac Serre Ponçon ja que el lloc ho mereix, fem 4 fotos i seguim cap a Pelvoux, ón tenim la casa rural.
Dutxas reconfortants, per separat , es clar, preparem sopar i a fer “nonis”.
Sherezade em diu que avui hem fet 262,60 Qm.

31.10.11 Dilluns

Com que seguim aliats amb els Dèus, el sector femení “insinua” la possibilitat d´agafar el dia una mica de turisme, pendre el Sol i fer “shopping”,ja que el dia seguent ens toca tornada.
S´ha de dir que el sector masculí no hi va possar gaire resistencia.
Aixis que despres de esmorzar marxem a Briançon a voltar sense el “vestit de romá” , no hi ha gaire gent, a l´estiu es un lloc impossible, i aprofitem per voltar i pujar a la muralla ón tenim una vista espectacular de Briançon.

Fotos i més fotos i decidim anar a casa a dinar, sembla que els cuiners son de plena confiança, ja que sempre que podem fem l´apat important a casa.
Despres de dinar ,i de fer una mica de relax,tot s´ha de dir,baixem tot “xino xano” a voltar per Pelvoux, comprar algún ingredient que ens manca i tornar a la casa a preparar el sopar i despres petar la xerrada amb la compañía de la petita sorpresa que els hi he preparat.
El tradicional cremat, encara que sense cantada d´Habaneres, sembla que el cant tampoc es el nostre fort.


Avui, Sherezade m´ha dit amb molta vergonya que hem fet 47,50 Qm, que per fer aixó no cal que la porti.

1.11.11
L´hora dels adeus, avui las caras no son tan alegres, hem de tornar i per rematar la jornada, el Santi a passat molt mala nit,amb febre, fins i tot no sap si es veura capaç de fer el trajecte de tornada degut a la maleïda pastanaga del sopar ( del cremat , no diu res).
Finalment i com está fet tot un campió, es puja a la moto i oblida tots el mals i podem tornar plegats, aixó sí, no pot tastar res en tot el viatge, pero com sembla que Apolo s´ha quedat al Parc National des Ecrins, avui ens hem tingut de colocar els xubasqueros, i no tenim massas ganas de fer pique-niques.
Tornem per la via directe, Gap,Sisteron , Aix en Provence i directes per “Autopasta” ja que la Cristina té que estar aviat a casa per recollir la canalla.
Avui Sherezade m´ha fet més bona cara, 726 Qm.
I aixis es com hem passat aquest pont de Tots Sants, amb una climatología increíble per la época que estem i amb molt bona compañía. Estic segur que repetirem ¡!!!