domingo, 18 de diciembre de 2011

Parc National des Ecrins

Pont de Tots Sants, quatre días per endevant, que fem? Les Gorges du Verdon es un lloc que tenim a “Pendientes” i potser es el moment d´afrontar ho.
Busco hospedatge dins el domini du Verdon sense exit, tot plé o tancat, amplio el cercle de recerca i finalment trobo Le Clot Saint Joseph, una bonica casa ubicada a Pelvoux dintre el Parc National des Ecrins, gran, confortable i molt bé de preu.
Decidit ¡!! Marxem al Parc National des Ecrins i ho farem per el mig de Les Gorges du Verdon.
El dissabte 29 Octubre quedem a les rodalies de Barcelona amb Sergi I Esther i la seva Vstrom, per fer via cap a La Jonquera ón s´afegiran el Santi i la Dolors, apuntats a darrera hora al recuperar del taller dos días abans la seva Goldwing despres de tots els entrebancs del estiu.

Fem via per l´autopista per guanyar temps, fem un petit esmorzar a la Porta Catalana , primera area de servei a França i seguim per arribar a Manosque, entrada de les Gorges, el més aviat possible.
Despres de fer un Mc %$&””= , seguim per entrar a les Gorges que son realment espectaculars, tot i que l´asfalt está en molt bon estat anem a un ritme suau, tot gaudint de les imatges que ens regala aquest paissatge.


Despres d´un parell d´aturadas per fer un café i comprar el minim de provisions per preparar el sopar, arribem a Le Clot Saint Joseph, ho trobem facíl tot i estar al tipic poble de muntanya i separat de qualsevol via de pas.
Miro les dades del dia i Sherezade,la meva inseparable GS Adventure, em diu que em fet 859,400 Qm, no está gens malament tenint en compte que més de la meitat son per carreteras secundaries.
30.10.11 Diumenge
Avui diumenge i despres de carregar energies amb un bon esmorzar marxem directes a fer l´Izoard, no sense abans omplir la panxa de la Goldwing, que reclama menjar continuament.
El dia ens acompanya, no fá gens de fred i no hi ha n´hi una boira, a mida que pugem l´Izoard anem trobant força neu al voltant de la carretera i un cop dalt, gaudim de les espectaculars vistas que ens ofereix el Col.


Segueix la temperatura agradable tot i estar a 2.361 mts d´alçada, voltem a peu per el Col, fem fotos des de qualsevol angle i enfilem el descens del Col , no sense abans fer una aturada a la Casse Deserte i el monolit en memoria de dos grans del ciclisme, Fausto Coppi i Louison Bobet en el lloc ón van lliurar épicas batallas.
Seguim el descens i comencem a tenir sensació de fam, es questió de trovar un lloc per comprar pá, begudes i aturarnos a fer el pique-nique que tot i estar als inicis de Novembre el fem amb maniga curta,quin plaer!!!
Un cop recuperades les forças, marxem a fer el Col de Vars de 2.109 mts, sembla que el Déu Apolo segueix de viatge amb nosaltres i tot i trovar.nos a alçades considerables,no tenim gens de fred, el nostre termòmetre es la Dolors, si ella no té fred, bona senyal ¡!!
Més fotos de Col de Vars i ara volem arribar a fer el Col de Larche que fá frontera amb Italia, ja que altres objectius com La Bonnette o l´Agnello son tancats. Dit i fet rapidament i per una suau pujada arribem a Col de Larche, no hi aniria a proposit a pujar hi, pero ja que hi som doncs……………… un Col més!!! N´hi tan sols baixem de les motos , vol dir que tots vem coincidir amb la poca importancia que tenia tot i entrar un troç a Italia, alguna foto en marxa i fem camí de tornada que comença a ser tard.
De tornada i despres de fer un café, ens aturem al Lac Serre Ponçon ja que el lloc ho mereix, fem 4 fotos i seguim cap a Pelvoux, ón tenim la casa rural.
Dutxas reconfortants, per separat , es clar, preparem sopar i a fer “nonis”.
Sherezade em diu que avui hem fet 262,60 Qm.

31.10.11 Dilluns

Com que seguim aliats amb els Dèus, el sector femení “insinua” la possibilitat d´agafar el dia una mica de turisme, pendre el Sol i fer “shopping”,ja que el dia seguent ens toca tornada.
S´ha de dir que el sector masculí no hi va possar gaire resistencia.
Aixis que despres de esmorzar marxem a Briançon a voltar sense el “vestit de romá” , no hi ha gaire gent, a l´estiu es un lloc impossible, i aprofitem per voltar i pujar a la muralla ón tenim una vista espectacular de Briançon.

Fotos i més fotos i decidim anar a casa a dinar, sembla que els cuiners son de plena confiança, ja que sempre que podem fem l´apat important a casa.
Despres de dinar ,i de fer una mica de relax,tot s´ha de dir,baixem tot “xino xano” a voltar per Pelvoux, comprar algún ingredient que ens manca i tornar a la casa a preparar el sopar i despres petar la xerrada amb la compañía de la petita sorpresa que els hi he preparat.
El tradicional cremat, encara que sense cantada d´Habaneres, sembla que el cant tampoc es el nostre fort.


Avui, Sherezade m´ha dit amb molta vergonya que hem fet 47,50 Qm, que per fer aixó no cal que la porti.

1.11.11
L´hora dels adeus, avui las caras no son tan alegres, hem de tornar i per rematar la jornada, el Santi a passat molt mala nit,amb febre, fins i tot no sap si es veura capaç de fer el trajecte de tornada degut a la maleïda pastanaga del sopar ( del cremat , no diu res).
Finalment i com está fet tot un campió, es puja a la moto i oblida tots el mals i podem tornar plegats, aixó sí, no pot tastar res en tot el viatge, pero com sembla que Apolo s´ha quedat al Parc National des Ecrins, avui ens hem tingut de colocar els xubasqueros, i no tenim massas ganas de fer pique-niques.
Tornem per la via directe, Gap,Sisteron , Aix en Provence i directes per “Autopasta” ja que la Cristina té que estar aviat a casa per recollir la canalla.
Avui Sherezade m´ha fet més bona cara, 726 Qm.
I aixis es com hem passat aquest pont de Tots Sants, amb una climatología increíble per la época que estem i amb molt bona compañía. Estic segur que repetirem ¡!!!

sábado, 10 de diciembre de 2011

Rennes le Château

Feia temps que em volia apropar al poble de Rennes le Château, i tot que hi havia voltat a prop infinitat de vegades, no hi havia pujat mai.
El poble atrau molt turisme aficionat al món esoteric degut a la vinculació del llibre de Dan Brown, El Codigo da Vinci amb el rector de l´esglesia de Rennes, Bérenguer Sauniere, mort el 1917.
Es comenta que al poble hi ha enterrada Maria Magdalena,que hi ha el Sant Grial,i molts misteris per descubrir. Temas tots aquest sense cap interés per mí, pero qualsevol excusa es bona per fer QM.
Quedem amb els Mininos i el Ricard_biker a tres quarts de 8 a Monistrol de Montserrat i tots molt puntuals fem via cap a Manresa, Berga i Guardiola de Berguedá on ens aturem per esmorzar. Arribem amb 0º i el terra sospitosament lliscant.

Despres de un bon esmorzar i amb calorías al cos, reprenem la marxa per anar cap a Castellar de N´Hug i el Coll de la Creueta, a mida que agafem alçada millora la sensacio de seguretat , ja que l´asfalt no es tan lliscant i a dalt del Coll estem a 4,5º.
Baixada rápida cap a La Molina i Puigcerda i despres fem via fins Mont Louis, on fem una petita aturada per veure les murallas, reajustar la Vstrom dels Mininos………………..i comprar mitjons per la Cristina que está gelada,

Recuperades les sensacions als peus seguim per Formigueres fins Quillan,Esperaza,Cuiza i trencall cap a Rennes le Château.
Fem la visita de rigor al poble mig desert, el fred deu espantar als turistas,entrem a l´esglesia i crida l´atenció el suport de la pila bautismal, Belcebú en persona,. Veiem la petita botiga de souvenirs que hi ha al poble, voltem la Torre Magdala construida en record de Maria Magdalena i seguim dirección a Bugarach per fer les Gorges de Galamus.





Abans de creuar les Gorges ens aturem a fer un pique nique “comme il faut”.
Treiem els fogonets, escalfem les truitas, obrim els embotits,formatges,postres i café o té.
N´hi han que flipan amb la logística del pique nique, oi Ricard?

Seguidament fem Gorges de Galamus fins Saint Paul de Fenouillet i Estagel, per agafar el trencall del Col de la Bataille, un dia em dedicaré a comptar els Cols dela Bataille que hi ha a França,i seguir fins Millas,Thuir i Ceret i pujar per Amelie les Bains,Prats de Mollo, Col d´Ares ja de nit tancada, pu..os GRAVILLONS, i seguir per Mollo, aturada a Camprodon a estirar les camas i continuem per Ripoll, Vic on el Minino ens va portar a possar benzina a la Bona Area per estalviar 4€, el que no diu es que en vem gastar 2€ per arribar hi
I finalment per la via directe cap a casa. Em van sortir 597,5 Qm en un dia rodó en tots els aspectos. Moltes gracies per la vostra compañía.

sábado, 10 de septiembre de 2011

Parc Naturel Regional du Vercors Juny 2011

El Parc Naturel Regional de Vercors es otro de los lugares que siempre flanqueo y nunca me dedico a explorar. Con motivo de los cuatro días festivos para la verbena de San Juan nos decidimos con mi compañera, Cristina, a profundizar en el Parque.
El jueves 23 de Junio justo al salir de trabajar la voy a buscar y aunque siempre intentamos salir a las 15,30 hrs, entre acomodar las maletas , atar petates y ubicar “el bolso” ( que carallo llevaran las mujeres en el bolso?) se nos hacen las 16hrs y nos ponemos en marcha.
La intención es llegar con luz de dia al camping Le Moto, en Montclar sur Gervanne y poder montar con tranquilidad la tienda.
Tras 565 km llegamos al camping donde nos recibe como es tradición la propietaria con dos cervezas cortesía de la casa. El camping está bastante vacio y buscamos un lugar apartado para molestarnos el minimo posible.




Viernes 24 de Junio
Tras preparar un pequeño desayuno, nos ponemos en marcha hacia el Parque natural siguiendo las indicaciones del navegador “por carreteras de montaña” según los consejos de mi amigo “GERONI”, ets un crack Jesus.
Hace bastante frio y como vestimos de calle, tenemos que buscar un lugar para tomar algo caliente y desayunar un poco más fuerte.Es pronto ya que madrugamos bastante y estamos en zona montañosa, así que vamos encontrando cerrado en todos los lugares, hasta que finalmente y después de bastantes km encontramos un lugar donde reponernos del frio.



Una vez que ha subido la temperatura, la nuestra y la ambiental,nos ponemos en marcha dirección a la Combe Laval, un lugar espectacular que merece la pena visitar expresamente, es un tramo corto de carretera pero que serpentea entre las aéreas paredes del Parque.
Obligada parada para tomar fotografías que no transmiten la verdadera magnitud de los paisajes que observamos.







Seguimos después para ascender el Col de la Bataille de 1.313 mts donde el viento tiene la suficiente fuerza como para mover a Sherezade que está detenida en bajada y con la pata de cabra puesta.

Tras admirar los increíbles paisajes que nos ofrece el Parque, descendemos hacia Villard de Lans, bonito pueblo que albergó en el año 1968 las pruebas de Luge en los Jeux Olympiques de Grenoble. Paseo para estirar las piernas y conocer algo de este lugar y nos ponemos de nuevo en ruta .


Tomamos dirección Grenoble siempre por carreteras reviradas y siguiendo fielmente las indicaciones del Tom Tom, ahora si que me fio de él.
Antes de llegar a Grenoble debemos encontrar un lugar para hacer el pique-nique, pero no es facíl y poco antes de llegar al centro de la ciudad encontramos un parque donde las fuentes tienen un curioso nombre.



Una vez comidos nos acercamos a dar un paseo por Grenoble, lugar que ya conocía de otros viajes, hacemos las fotos de rigor y volveremos por la via más directa posible,para llegar con luz diurna al camping, suerte que estamos en los días más largos del año y esto nos da mucha tolerancia con el horario.

Una vez en el camping nos preparamos un “homenaje” de albóndigas con guisantes , bien regadas con un buen vino Côtes du Rhône y con el máximo de “comodidades” que permite la moto y el camping. Todo espectacular. Como fin de fiesta degustamos un cremat preparado con ingredientes traídos de casa.


El dia de hoy nos ha permitido rodar 293,60 km por el Parque
Sabado 25 de Junio
Hoy también madrugamos,preparamos desayuno caliente para que no nos ocurra como el dia anterior y salimos con el Sol más elevado en busca de Vassieux en Vercors, lugar donde se encuentra la Necropole de la Resistance en recuerdo de los maquis y de la población civil caída en al 2ª Gerra mundial tras un “peculiar” ataque de los alemanes.




Hoy el dia lo tomaremos más tranquilo y visitando los pequeños pueblos encontrados por el camino, no hay casi turismo y esto permite confraternizar más con los autóctonos del lugar.
Buscamos un lugar tranquilo para nuestro habitual pique – nique y después de un pequeño descanso nos dirigimos hacia el Col Rousset donde de nuevo las vistas nos dejan boquiabiertos.





Una vez recuperados de la impresión producida tomamos camino de vuelta al camping ya que mañana es dia de vuelta .
El contador de Sherezade indica 157,80 km para el dia de hoy.
Una vez en el camping nos da tiempo de hacer algo de vida en él , visitar a los vecinos moteros e intentar aprender alguna cosa de sus equipajes y formas de viaje. Es curioso pero después de muchos km y viajes , siempre aprendo algo nuevo que optimizar de los demás motards.
Cristina tiene tiempo de practicar con la nueva cámara y no se le da nada mal la macro-fotografia.




Domingo 26 de Junio
Salimos pronto con cierta nostalgia, es dia de vuelta y las caras no son las del primer dia.Tenemos que estar pronto en casa para recoger los niños de Cristina pero decidimos desviarnos algo de la ruta para ascender el gigante de la Provenza, el Mt. Ventoux de 1.912 mts. El dia sigue siendo espectacular como todos los anteriores. Finalmente tenemos que subir y bajar por el mismo lugar ya que la carretera por el lado de Bedoin está cortada por un Rally de coches de época. Esto nos obliga a dar algo más de vuelta pero no nos impide llegar a la hora prevista a Barcelona después de 633,20km
Al fin he podido borrar de “pendientes” la zona del Vercors que tanto a mi compañera Cristina como a mí nos ha impresionado.